Utopía

¿Dónde está Jessica Hyde?

Amb aquesta pregunta aparentment simple comença una minisèrie que fa poc temps que es va crear.

No us estic escrivint aquesta entrada explicar-vos de què va la sèrie, sinò per parlar-vos sobretot de la imatge que s'ha utilitzat a gran part de la sèrie.

Bé, des del principi.

Aquesta serie ha estat produïda a Anlgaterra i ha triomfat gràcies al seu argument rebuscat i gràcies a la polèmica que ha causat, certes coses molt atrevides, fins i tot, potser inapropiades.

El cas és que ha adquirit molta popularitat, ja sigui bona o dolenta, pero ha triomfat.

Bé, doncs anem al tema que ens ocupa:   La imatge de la sèrie.

Durant tota la sèrie, veiem que hi ha un color que sembla ser el característic, el groc. Aquest color és l'utilitzat en moltes escenes importants, objectes importants, i demés coses que necessiten ser relacionades directament amb la bogeria de la sèrie.

No obstant, no nomès han fet que el color groc aparegui més temps que els altres o que aparegui més quantitat de groc. El que ells han fet ha estat utilitzar un color groc molt intens, molt brillant si escau, i, sobretot molt saturat, jugant molt amb el contrast de colors i els colors complementaris.

.

La saturació és el més important del color d'aquesta sèrie, i no només ho fan amb el color groc

Tota la sèrie és un continuu de jocs amb els color que formen la imatge de la pantalla. Sempre hi ha algun detall que fa que no només paris atenció en el que esta passant directament a la sèrie, i que passis a observar el fons de la escena. Fan que et fixis i recordis ón son, cóm és allà on estan, etc.

Per últim, vull posar un exemple de com han utilitzat els colors.

A les imatges que hem vist anteriorment, veiem com han intensificat o saturat els colors per donar importancia a l'escenari o destacar alguna cosa important, però també han aconseguit jugar amb els colors fins arribar a barrejar-los amb la trama de la història. Veiem el següent exemple:

Explicaré una mica el que passava a aquestes alçades de la història per posar-nos una mica en context.

En aquesta escena hi han 3 protagonistes que tenen un paper molt rellevant: el que veiem a la imatge, un altre noi i una altre noia. Fins ara aquests protagonistes pensàven igual i cooperaven tots amb tots, però ara la història passa per un punt crític.

Per una banda, l'altre noi protagonista pensa d'una manera i vol fer certe coses; d'altra banda, l'altre noia, després d'haver descobert certes coses, comença a pensar diferent a com havia pensat fins ara i vol tirar per un altre camí.

Ara que en hem posat en context, aquest home que veiem a la fotografia, Willson, està indecís. Ell pot arribar a entendre la nova postura de la noia, però no acaba d'entendre perquè ha perdut el sentit tot el que havien pensat tots 3 fins ara. Està indecís i es troba en un punt que no sap que decidir.

A aquestes alçades de la història, els espectadors tenen definit un bàndol bó i un altre de dolent, i els colors de la imatge ajuden a pensar que les dues opcions estàn perfectament diferenciades.

Com podem veure, es troben en un camp, on el color de fons és el verd, però veiem com el personatge està entre els 2 camins.

Un dels camins, d'un verd viu i alegre, molt vistòs que anima a somriure.

L'altre camí, un verd trist, mort, on les plantes estan seques i mig pansides.

No dirè que va triar aquest personatge, no ve al cas, però la simple imatge, sense haver vist la sèrie i no saber res de la història, ens fa pensar que aquest home es troba en una situació on hi han 2 opcions, una aparentment bona i una aparentment dolenta, i no ens cal cap tipus d'explicació per concluir això.

En conclusió, els colors (ben utilitzats) parlen per si sols. És el clar exemple de "una imatge val més que mil paraules".

Fins aqui la entrada d'aquesta petita sèrie que recomano a tothom!

Deixo aquí un link per si algú sent curiositat i vol llegir una petita sinopsis o altres dades de la sèrie.

Fins la següent!!

Google

Hola a tots i benvinguts a una nova entrada!

Avui parlarem d'un altre logo:

El famós google! Qui no coneix Google?

Google és la empresa més gran del món en oferir productes i serveis relacionats amb la tecnologia i el món de l'interet.

Ells són capaços de fer (i a més fer bé) des de coses simples i gairebé inútils fins a cotxes autònoms que es condueixen per si sols.

Parlant del seu logo... :  "Google".

Ja està, així de fàcil...

*Curiositat: El nom Google prové de la paraula gúgol. En matemàtiques, un gúgol = 10^{100 =} 10 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000  (un 1 i cent 0)

Nomès 6 lletres, amb una tipografia amb serifa, tractant de buscar formes molt arrodonides... la trobo bastant elegant, m'agrada. De la tipografia nomès criticaria una cosa: la lletra "e".

De la mateixa manera que vaig parlar amb la "a" de la helvètica, trobo que la "e" del logotip de Google, esta completament fora de lloc. Trobo que està massa oberta, massa iclinada. Podem veure com les serifes de les lletres "Google" estan en un angle perfectament horitzontal, que li dona molta estabilitat a la imatge. No obstant, la "e" trenca amb aquesta estabilitat.

Un cop ja hem parlat de la forma que té, parlem dels colors.

¿Qui sabria dir quins són els colors del logo de Google DE MEMÒRIA? ¿En quin ordre?

Vale..., sempre hi ha algú que sabria dir-los, però quasi ningu seria capaç dir-los de memòria! I mira que els hem vist 7 cops fins ara en aquesta entrada!!

Blau ,vermell, groc i verd, de la següent manera:    Google  (ara si que ens sona! jaja)

Vale ja tenim els colors, però ¿perquè desde sempre han utilitzat aquests colors? ¿No creieu que són poc seriosos? Jo crec que fins i tot podríem dir que són una mica infaltils.

És un joc de contràstos entre l'elegancia de la lletra i la falta de serietat dels colors.

Llavors, perquè van escollir aquests colors i no uns altres?

 Doncs sí, es tracta d'un tema de colors infantils.

Quan es va fundar Google ja fa alguns anys enrrere, es va utilitzar un servidor per emmagatzemar dades que van crear Larry Page y Sergey Brin. Aquest primer servidor de Google va ser creat amb peces de Lego, i no tenien peces de logo de més colors, així que vermell, blau, groc i verd. Aqui el podem veure:

Fins aqui l'entrada d'avui.

Espero que us hagi agradat!

Fins la següent! =)

Helvetica

Hola amics

Benvinguts de nou al blog Disseny amb Art!

Avui tractarem un tema molt important al món del disseny, la HELVÈTICA.

Ràpidament, comentarem que la helvètica és una tipografia molt famosa, d'origen Suís, la qual va ser creada l'any 1957. Crec que més dades històriques són masses.

Doncs bé, aquesta tipografia és tan famosa i tan coneguda per la seva simplicitat. 

L'helvètica, no obstant, és una lletra molt criticada perquè es diu que és tan simple que no expressa res, que només transmet allò que conté escrit.

Jo, personalment, crec que la helvètica és una lletra molt elegant, i tan simple que enamora.

Potser una de les lletres més elegants i simples per excelència ha estat la famosa Arial, però fins i tot la Arial es pot simplificar encara més. A la següent imatge veiem la mateixa paraula escrita en Arial i en Helvètica, una superposada a l'altre.

             

Com podem observar a la imatge, l'Arial no té tots els extrems alineats amb l'horitzontal o vertical, sinó que estan lleugerament inclinats.

D'altre banda, en l'helvètica, tots els extrems plans, verticals o horitzontals, el que li dona encara més simplicitat.

D'aquesta tipografia només criticaria una cosa. El forat de la "a" minuscula.

Quan veig aquesta lletra, em sembla molt diferent a tota la resta.

Trobo massa rebuscat aquesta forma de gota d'aigua, ja que és la única forma de tota la tipografía que es "tan complicada". De tota manera, tot i ser quelcom que no m'acabi d'encaixar, no hagués pogut trobar una solució millor.

M'és molt extrany perquè tot i veure una clara diferència respecte tota la resta, no se per quin motiu la meva ment no l'exclou de la marca Helvètica.

No se com s'ho va fer el dissenyador, però ha aconseguit que associem aquesta lletra a l'helvètica tot i ser tan diferent.

De la mateixa manera que la imatge, deixo aquí un link a una pàgina on hi ha el mateix exemple amb cada lletra i número de l'Helvètica.

I per acabar, també us deixo aqui un link a un joc on ens presenten diferents logotips d'empreses escrits en helvetica i en una altra tipografia, i hem d'escollir quina de les dues és l'helvètica.

Fins la següent entrada! =)

Windows

Hola a tots!

Avui faig aquest port per parlar-vos d’un logotip, un de molt important i que els temps en què vivim, molts de nosaltres veiem més d’un cop al dia. L’empresa en qüestió és Windows.

Tothom sap com és el logotip de Windows, fins i tot recordem més o menys la seva evolució, al menys des del dia en què vam començar a utilitzar-lo gairebé diàriament.

Aquest blog no esta centrat en el disseny. Vull dir que a continuació podrem veure els logos de Windows al llarg de la història, i evidentment coneixerem les dates quan es van crear, però no ens centrarem en què passava o com estava l’empresa en cada època, sinó que parlarem del logotip en sí, de com és, perquè la forma, perquè els colors, ...

Windows es va crear a l’any 1975, però fins el 1985 no es va crear el Windows com el coneixem, sinó que fins aleshores existia MSDOS, que tenien altres logotips que no analitzarem avui. Com deiem el 1985 es va crear Windows 1.01. El logotip de la 1.01, era un rectangle en posició horitzontal, el qual es separava en finestres desiguals, de diferents formes i mides. El logotip en general és bastant minimalista, amb un sol color, un blau cel molt claret, que, juntament amb les cantonades arrodonides i la silueta sense emmarcar, fan un logotip molt net, que et fa pensar en que el producte al que representa és molt simple, fàcil, sense complicacions.

Anys després, es va crear el Windows 3.1 (personalment, el primer que recordo). Aquest logotip va canviar bastant des de la versió anterior, apropant-se al que coneixem fins ara. Aquest nou logotip incorpora la tendència de ondular la imatge, de tal forma que semblés que és una bandera onejant al vent, donant sensació de moviment. L’altre canvi important que podem apreciar és l’aparició dels colors de sempre. En aquesta versió, el rectangle passa de ser horitzontal a ser vertical amb una “cua” de píxels difuminada. Les finestres passen a ser totes iguals, de mateixa forma i mida, i cadascuna amb un color: vermell, verd, blau i groc. També és important destacar que ara el logotip esta molt remarcat amb un perímetre molt gruixut, de color negre, que personalment em fa veure aquest logotip més “retro” que l’anterior.

La següent versió de Windows amb un logotip canviat és el Windows 95. Aquesta versió no presenta gaires canvis respecte l’anterior. Nomes hi ha 2 canvis: El logotip queda inclinat 20º a la dreta i la tipografia passa de ser una lletra fina amb serifa  a ser una lletra gruixuda, sense serifa i amb línies rectes, la qual es manté fins avui dia. Personalment, m’agrada molt més la lletra sense serifa, fa que el logotip destaqui més, i a més és més neta i fàcil de llegir.

El següent logotip per una nova versió és el de Windows XP (a la esquerra) i el de Windows Vista i Windows 7 (a la dreta). Aquests dos logotips, tot i ser diferents, els posa com si fossin iguals, no crec que s’hagin esforçat gaire en canviar-lo com per separar-los... La novetat d’aquests logotips és la nova forma molt més ondulada (1 període per tot el logo). També s’elimina el perímetre negre, però es  manté un espai blanc de separació entre les finestretes de colors.

La única diferència entre ells 2 és una petita ombra i la il·luminació, un rep la llum des d’un cantó i l’altre des del centre. Si que és cert que es veu més modern el logotip del Vista/7 (dreta), però no sé, és massa poc canvi. Suposo que així no s’arriscaven a res.

Per últim, amb el naixement del Windows 8, tornem una altre vegada a l’estil del primer logotip de la seva història. El nou logotip és del mateix color que el primer i igual de pla que el primer. La primera diferencia és que aquest es perfectament rectangular, sense arrodoniments. La segona diferència, la que li dóna el toc modern, és que el logotip esta inclinat respecte el “pla de la pantalla”, creant així una sensació de profunditat que no aportava el primer logotip. Es manté la tipografia, però, ¿que passa amb els colors mítics de Windows?, ¿perquè han eliminat uns colors que tant relacionàvem  amb ells?

No ho se, la veritat, tampoc he trobat res per internet. El que si he trobat és una curiositat. Perquè eren aquells colors i no uns altres?. No se fins a quin punt és degut a això, pero he trobat que no utilitzaves el vermell, verd, blau i groc perquè sí.

• El vermell l’utilitzaven per fer referència al que era el color oficial de Microdoft Office.
• Amb el verd feien referència a la part dels videojocs, la Xbox.
• El blau representava Windows, Windows live, SQL  Server, Azure, Outlook i l’internet explorer.
• El groc l’utilitzaven per fer referència a Bing (www.bing.com), el cercador de la companyia.

És curiós, no se si real, però curiós.

Fins la següent!

LIMBO, la diferència entre els colors i el blanc i el negre

El món dels videojocs és un món amb una llarga història, tothom és conscient d’això. També som conscients que cada cop tenen més importància a la vida dels nens i nenes (tot i que no trobo bé que sigui així, però això és un altre tema). El cas és que els videojocs d’avui en dia són tan reals i tenen tantes coses per atreure els jugadors que cada cop els enganxa més a aquest vici. Això abans no passava...

Crec que ha quedat prou clar que no són un fan dels videojocs actuals. A mi m’agrada lo retro! Tot i que no és l’únic que m’agrada.

Després d’aquesta petita introducció, avui vull parlar-vos d’un videojoc d’ordinador. Aquest joc no és pas retro, però vull parlar d’ell perquè trobo molt interessant els gràfics que van escollir els creadors per fer aquest joc.

Imatge de portada

Primer de tot, resum ràpid: Aquest joc es titula LIMBO. És un joc de plataformes desenvolupat per la companyia independent DeadPlayStudios, la qual va llençar el joc al mercat el 21 de juliol de 2010.

El joc en sí, es basa en una petita història que has de resoldre amb un nen a través d’un món estrany i absolutament tot el joc està en escala de grisos! Trobo que LIMBO és un joc realment fascinant només per aquest fet.

Abans de començar a jugar a aquest joc penses allò de “molt bo ha de ser perquè m’agradi un joc en blanc i negre...” però un cop jugues, sembla que estiguis dins del joc.

Evidentment, el fons d’àudio i els efectes de so ajuden, però de tota manera, trobo que els dissenyadors d’aquest joc han fet molt bona feina, ja que crec que no ha de ser gens fàcil aconseguir que el jugador quedi immers en un joc on tot el que interacciona amb el jugador són siluetes i formes negres.

Em refereixo al propi personatge, enemics, arbres, el terra, l’herba, objectes d’interacció.. tot els que veus és negre!

Bàsicament, això era el que volia comentar, que opino que els dissenyadors d’aquest videojoc han hagut de treballar molt per poder fer que el joc tingui la capacitat que té perquè el jugador quedi immers dins el joc i que sigui tan aparentment fàcil diferenciar perfectament la gran varietat d’objectes que el jugador es troba al seu camí.

Representar gràficament tantes coses i tants detalls, tots junts i en color negre no ha de ser gens fàcil. Així que, des d’aquí, vull felicitar els creadors per la feina que han fet i per aconseguir entretenir-nos amb coses tan simples.

Que no cal tanta PS3 ni coses d’aquestes amb gràfics ultrareialistes per poder entretenir al públic, que tampoc som tant diferents com quan jugàvem al Tetris o al SuperMario! 

No siguem tant exigents, si us plau!

Disfrutem de les coses simples!

Benvinguda

Hola a tots i benvinguts al meu blog!

Primer de tot, donar-vos les gràcies per haver entrat a “Disseny amb Art” per llegir algunes línies que escriuré sobre temes diversos, a les quals plasmaré la meva opinió respecte al tema que tractarem a cada entrada. Cal dir que tot el que escrigui en aquest blog seran, principalment, opinions meves que us exposo des del respecte, és a dir, tot el que pugueu llegir serà cosa meva, tot subjectiu, no pretenc ofendre a ningú ni res de l’estil, només vull compartir amb tots els lectors el que penso. Evidentment, esteu convidadíssims a deixar la vostra opinió als comentaris i tractar de exposar, tant els uns com els altres, què és el que pensem i perquè ho pensem així.

Jo soc l’Ivan Ripoll (mai esta de més saber qui llegeixes i a qui t’adreces), un estudiant de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Vaig néixer a Barcelona, on he viscut sempre i on vaig estudiar fins que he hagut de cursar els actuals estudis universitaris. Vaig néixer al 93, i com em vaig perdre les olimpiades de Barcelona 92, no sóc gaire fan de fer massa esport (suposo que ho hauré de justificar d’alguna manera, no?).

I ara que ja us he parlat una mica de mi i del camí que espera tenir aquest blog, he de dir que, tot i que començo una mica tard el blog, me’l prenc amb moltes ganes. M’agrada la idea. És quelcom diferent i original. Sobretot m’agrada que siguem lliures per donar la nostra opinió personal.

Dit això, us convido a continuar llegint aquest blog i intentar fer-vos passar l’estona llegint coses d’interès, si més no, curioses.

Benvinguts! =)